Com cuidar un amigurumi (perquè duri més que el sofà)

Vaig ficar un pop a la rentadora.

Va ser el 2021, era meu (sort), i va sortir del tambor convertit en una cosa que el meu nebot va descriure com “una medusa trista”. Centrifugat a 1.200 voltes. El farciment es va apilotar en dos tentacles i la resta penjava com mitjons molls. Des de llavors rento els amigurumis d’una altra manera, i com que m’ho pregunteu molt quan us porto un encàrrec, aquí va tot el que en sé.

Aigua freda, sabó neutre, i les mans

Un amigurumi es renta en un gibrell. Aigua freda o tèbia com a molt, una mica de sabó neutre (el de la roba delicada, o fins i tot xampú suau), i prémer amb les mans sense retorçar. Retorçar és el que mata la forma. Pensa que a dins hi ha farciment, i el farciment té memòria: si l’esprems malament, s’hi queda.

Quanta estona? Poca. Cinc minuts de remull si està molt brut, i esbandir fins que l’aigua surti neta. L’olor de llana molla és estranya els primers minuts. És normal. Passa.

L’assecat és on es guanyen les guerres

Res de penjar-lo amb una pinça. S’asseca en horitzontal, sobre una tovallola, girant-lo un cop al dia. A l’estiu, dos dies; a l’hivern se’n pot anar a quatre. I lluny del radiador, que la fibra acrílica i la calor directa es porten fatal.

Un truc que em va ensenyar una clienta (gràcies, Maria, si llegeixes això): embolicar-lo primer amb la tovallola i prémer com qui fa un caneló. Treu moltíssima aigua sense deformar res.

El pelet de la llana

Amb els mesos, alguns amigurumis crien pelussa, sobretot si dormen amb algú que els estreny fort. Es treu amb un treu-pelusses de jersei, passant-lo fluixet. No ho facis amb la maquineta a tope: em consta que algú va rapar una ovella de ganxet fins a deixar-la escaldada. No diré qui.

I si porta ulls de seguretat?

Els ulls de seguretat aguanten bé l’aigua. El que no aguanta tan bé són les mossegades d’un nadó amb dents noves, així que si el ninot és per a menors de tres anys, demana’l amb ulls brodats. Jo ja els faig així per defecte per als menuts, per si de cas.

Una cosa més i acabo. Si l’amigurumi es deforma amb els anys, gairebé sempre s’arregla: es descús una miqueta la base, es recol·loca el farciment, es tanca. És bufar i fer ampolles. Bé, és cosir. I si no t’hi veus, me’l portes i li faig jo l’operació.

El pop medusa, per cert, segueix a casa. De recordatori.