Les cinc preguntes que em feu sempre abans d’encarregar
Porto anys responent missatges d’encàrrecs i us prometo que les preguntes es repeteixen amb una precisió gairebé científica. Així que les ajunto aquí, amb les respostes que dono sempre, per estalviar-nos a tots el primer intercanvi de missatges. Bé, a tots no: a mi. Vosaltres pregunteu igualment, que per això hi soc.
“Quant triga?” Depèn del què, però la resposta honesta és: més del que et penses si m’escrius al novembre. Un amigurumi mitjà són unes quantes tardes de feina; una manta, setmanes. I els encàrrecs van per ordre. Si és per a un aniversari o un naixement amb data, digue-m’ho des del primer missatge i et dic si hi arribo. Prefereixo un “no hi arribo” a temps que un regal tard.
“Pots fer-lo com el de la foto però en blau?” Gairebé sempre sí. Envieu-me fotos de referència sense vergonya, encara que siguin de Pinterest, encara que siguin un gargot en un tovalló. Un senyor em va enviar una vegada un dibuix fet per la seva filla de cinc anys i d’allà en va sortir el drac més estrany i més bonic que he teixit mai. El gargot mana.
“Quant costa?” Aquí va la resposta incòmoda: no tinc llista de preus tancada, perquè no hi ha dos encàrrecs iguals. El que sí que et prometo és un pressupost clar abans de començar, sense sorpreses després. I si el que vols no et quadra de preu, es pot ajustar: fer el ninot més petit, simplificar un detall. Se’n parla i llestos.
“Fas enviaments?” Sí. I soc de les que emboliquen com si el paquet hagués de creuar l’Atlàntic. Paper de seda, capseta, i una mania personal: sempre hi poso una sorpreseta petita. No diré quina perquè llavors deixa de ser-ho.
“I si no m’agrada?” Aquesta me la pregunten fluixet, com amb por. En anys d’encàrrecs m’ha passat una vegada: uns colors que en pantalla es veien diferents. Ho vam refer parlant. No sou pesats per demanar canvis mentre teixeixo; per això us vaig enviant fotos del procés. L’estrany seria quedar-se amb el dubte.
Tens la sisena pregunta? El formulari és per això. I si encara no saps què vols, comença mirant les col·leccions, que la meitat dels encàrrecs neixen d’un “he vist això i he pensat en…”.